Primers auxilis: ennuegar-se

L'escarabat d'or

Jo recomano el llibre, L'escarabat d'Or, del autor Edgar Allan Poe, de l'editorial Castellnou Infantil I Juvenil i publicat cap l'any 1837.

Aquest llibre és un llibre de misteri i aventures i es tracta de desxifrar un pergamí escrit en clau, trobat casualment en una platja, que conté les instruccions per desenterrar el tresor d’un antic pirata. Els coneixements de Legrand, la paciència de Júpiter i la col·laboració de l’amic ho fan possible.

El vaig triar perquè el vaig veure a la Biblioteca i com és un llibre conegut em va semblar que havia de ser bo.

Em va agradar molt aquest llibre perquè m'agrada el misteri i les aventures, em vaig identificar una mica amb el protagonista perquè, quan era petit sempre que trobava alguna cosa em posava molt emocionat i començava a excavar, com si volgués trobar un tresor.

Li recomanaria el llibre a gent que li agradin les aventures i els misteris.

Crònica de la sortida a Barcelona

Crònica de la sortida a Barcelona

El dia 1 de febrer de 2011 vam anar tots el alumnes de segon a Barcelona a una sortida per veure aquesta ciutat tant important, visitar el museu de Barcelona, la catedral, l’església i altres lloc de la ciutat.

Per arribar vam agafar el metro, la línia 2 des d’Artigues Sant Adrià fins

a Passeig de Gràcia.

Quan vam arribar, vam apuntar unes quantes coses sobre Barcelona

i vam anar a la plaça Catalunya per esmorzar, on hi havia molts coloms

que els anàvem espantant.

Després d’esmorzar la Dolors ens va presentar a la seva filla,

la Mariona, que és una apassionada de l’història i ens va explicar coses sobre la catedral i l’aqüeducte. Dins de la catedral hi havia unes oques molt boniques, ens les vam quedar mirant una estona i fent fotografies fins que vam entrar dins i hi havia unes columnes molt grans i poca gent resant. També vam veure unes fonts d’aquestes que la gent llança diners perquè els seus desitjos es cumpleixin.

Més tard vam veure la muralla que envoltava Barcelona antigament.

Després vam anar cap el museu, sempre explicant coses sobre la ciutat, ens van presentar a la guia del museu, la Núria, era molt simpàtica però parlava molt i no entenia quasi res. Ens va explicar moltes coses amb l’ajuda d’una maqueta, com: quan va ser capital Barcelona, com era la ciutat abans, les escultures, els monuments, carrers, arquitectura i altres coses. Després vam anar a veure com una bodega on guardaven el vi i les vinyes, després vam pujar a veure un altre maqueta on va tornar a explicar més o menys el mateix però més detallat.

Després vam entrar on dormien el rei i la reina, i hi havia una taula, sobre un estampat molt impressionant on estaven Jesús, el rei, la reina i sant Jordi entre altres. Tot seguit vam sortir i vam anar a una església molt coneguda con catedral menor, la Núria ens va ensenyar moltes coses sobre aquesta església i ens va ensenyar un cristallera del FCBarcelona, els del Barça es van posar contents i els del Madrid es van enfadar, a mi sincerament m’era igual.

Després ens vam passejar per Barcelona i molta gent es va parar per beure uns batuts de moltes coses que deixaven provar, la Mariona ens va donar a en Rubén, en Javier M. i amí una ensaïmada que estava bonííísima!

Finalment ens vam dirigir cap al metro, miràvem tots els carrers pels que anàvem, els que els hi anava millor abaixar-se a un altre parada però uns quants i jo vam baixar-nos a Llefià, i vam anar cap a casa.

Antonio Aranda 2nA

El racó preferit del meu cos

El racó preferit del meu cos

Les parts que més m’agraden del meu cos venen condicionades pel meu esport favorit, el basquet, són les mans, els canells i els genolls.
Les meves mans són normals, m’aniria molt bé que siguessin una mica més grans per poder agafar millor la pilota, i per poder-la controlar millor.
Els meus genolls i els meus canells em porten molts records desagradables com una vegada que no vaig poder jugar perquè em vaig fer un esquinç i no vaig jugar durant una setmana. Això durant tot lo que porto jugant a bàsquet, m’ha passat unes 10 vegades però el pitjor va ser una vegada que em vaig fer un trencament fibril·lar, no vaig jugar en dues setmanes.
No sempre han sigut coses dolentes a vegades m’han donat moltes alegries, com el primer partit després de ajuntar-se el Pere de Tera amb la Ronda que van formar la Llefià, quedaven 50 segons i anàvem 2 per sota, vaig llençar un triple i va entrar perfecte per la cistella, vam guanyar per aquest triple i això em va promocionar molt, per haver fet un bon partit.

El meu nom

Quan em pregunten com em dic, tinc dos respostes possibles: Antonio , o Toni.

Normalment per no dir sempre, coses oficials com el DNI, algun registre o alguna cosa així dic Antonio que és el meu nom oficial, però sempre que hem pregunten com hem dic, algun amic o conegut, dic Toni perquè a sobre m'agrada més, sempre des de que vaig néixer m'han dit Toni la família, els pares, amics, etc...

Amí em van posar Antonio perquè el meu pare es diu així però perquè la meva mare i el meu pare van fer un tracte, si era noi elegia el nom el meu pare i si era noia la meva mare i al final vaig acabar amb aquest magnífic nom.

Toni Aranda

10 coses que hem fan feliç "Català"

10 Coses que em

fan feliç

Ami em fa feliç.......

1. Jugar a bàsquet

2.Tenir bons amics

3. Treure bones notes

4. Estar amb la meva família

5. Anar de vacances

6. Que tinguem tots bona salut

7. Els caps de setmana

8. Que l’institut vagi bé (en general)

9. Jugar, i veure la televisió

10. Superar-me en tot el que puc: bàsquet, estudis, etc...

Antonio Aranda Moruno