dilluns, 24 de gener del 2011

El racó preferit del meu cos






El racó preferit del meu cos

Les parts que més m’agraden del meu cos venen condicionades pel meu esport favorit, el basquet, són les mans, els canells i els genolls.
Les meves mans són normals, m’aniria molt bé que siguessin una mica més grans per poder agafar millor la pilota, i per poder-la controlar millor.
Els meus genolls i els meus canells em porten molts records desagradables com una vegada que no vaig poder jugar perquè em vaig fer un esquinç i no vaig jugar durant una setmana. Això durant tot lo que porto jugant a bàsquet, m’ha passat unes 10 vegades però el pitjor va ser una vegada que em vaig fer un trencament fibril·lar, no vaig jugar en dues setmanes.
No sempre han sigut coses dolentes a vegades m’han donat moltes alegries, com el primer partit després de ajuntar-se el Pere de Tera amb la Ronda que van formar la Llefià, quedaven 50 segons i anàvem 2 per sota, vaig llençar un triple i va entrar perfecte per la cistella, vam guanyar per aquest triple i això em va promocionar molt, per haver fet un bon partit.

diumenge, 2 de gener del 2011

El meu nom

Quan em pregunten com em dic, tinc dos respostes possibles: Antonio , o Toni.
Normalment per no dir sempre, coses oficials com el DNI, algun registre o alguna cosa així dic Antonio que és el meu nom oficial, però sempre que hem pregunten com hem dic, algun amic o conegut, dic Toni perquè a sobre m'agrada més, sempre des de que vaig néixer m'han dit Toni la família, els pares, amics, etc...
Amí em van posar Antonio perquè el meu pare es diu així però perquè la meva mare i el meu pare van fer un tracte, si era noi elegia el nom el meu pare i si era noia la meva mare i al final vaig acabar amb aquest magnífic nom.

Toni Aranda